Arriba ‘Antropoformologia’

A 112 Books iniciem
una nova col·lecció

Experimentar és el que ens empeny a provar formats nous: peces petites, tiratges minúsculs, llibres que neixen amb les mans i no amb la maquinària. Una col·lecció pensada per a assajos breus sobre el moviment —aquell moviment que sorgeix del cos quan la música el travessa. Setze pàgines només, per destil·lar instants que sovint apareixen de manera accidental però que, en dosis petites, poden ser reveladors.

Per inaugurar aquesta col·lecció comptem amb un conjunt reduït de fotografies fetes el 19 de febrer de 2024 amb la ballarina Nahomi Itzel. Encara una desconeguda per a mi en aquell moment: la vaig conèixer en un dinar ben heterodox, d’aquells improvitzats on acabes descobrint gent inesperadament interessant. Enmig d’aquella conversa algú va dir que ella era ballarina… i que ballar era el que realment la feia vibrar. La proposta de fotografiar-la va sortir sola, i ella la va acceptar.

Antropo = humà

formo = forma, configuració

logia = estudi, discurs

Improvització total

El dia D no va trigar, i —no sé ben bé per què— només arribar vaig proposar que no parléssim de res: que ella ballés seguint la música i jo disparés intentant ser invisible. Sense intercanviar cap paraula més, es va concentrar i va començar la transmutació. Sense acordar absolutament res i d’una manera intensíssima.

D’aquelles ballades —en vàrem fer diverses, en diferents racons de la Nau Bostik el mateix dia— n’anirem mostrant fragments. Però aquest primer número comença amb Antropoformologia — el naixement d’una bèstia. Una peça breu amb dos convidats imprescindibles: el seu vestit increïblement elàstic i el mestre Thelonious Monk amb Criss-Cross. Us recomano escoltar-lo mentre mireu les imatges.

Després de la primera sessió a la sala Aureli Gandul, vam pujar a l’estudi. Allà, sota els flaixos i amb un canvi de vestuari, vam continuar explorant la seva dansa profunda, intensa, gairebé animal. Descalça, sense distraccions i concentrada en les martellades de piano de Monk, va emergir una criatura inesperada: una mena de nina de drap deformada, abandonada després d’un ritual de Voodoo caribeny.

Esperem, de tot cor, que la màgia del ball i la música de jazz us travessi igual que a nosaltres i us permeti volar —ben amunt, per sobre de totes les misèries del món mundà.

Estigueu atents, molt aviat disponible al nostre catàleg.