桜声 – Sakura Koe
Editorial 112 Books
Aquesta pàgina amplia i contextualitza el contingut del llibre.
Arbres cridaners – Medatsu Ki és un fotollibre que observa la natura urbana de Barcelona des d’una mirada desplaçada, sensible i profundament poètica. A través de la fotografia analògica i l’escriptura breu, l’autora 桜声 – Sakura Koeconstrueix un relat silenciós sobre la fragilitat, la resistència i la memòria dels arbres que habiten la ciutat.
El llibre neix de llargues caminades pels barris del nord-est de Barcelona, on els arbres esdevenen testimonis muts d’un entorn en transformació constant. Les imatges no busquen documentar, sinó escoltar: formes tortuoses, branques marcades pel temps, fulles caigudes que parlen d’un equilibri sempre precari entre natura i vida urbana.
Cada fotografia dialoga amb un haiku original, escrit per la mateixa autora. Lluny de descriure les imatges, els haikus obren espais de respiració, introdueixen silencis i amplien el temps de lectura. Fotografia i paraula es combinen així en una única veu, continguda i observacional, que remet a la tradició poètica japonesa sense renunciar al context concret de Barcelona.
Arbres cridaners – Medatsu Ki no és només un llibre sobre arbres, sinó una reflexió sobre la relació que mantenim amb allò que ens sosté i que sovint ignorem. Una obra que convida a mirar més lentament, a reconèixer el dolor compartit i a entendre la ciutat com un organisme viu, vulnerable i interdependent.
Introducció
Quan Sakura Koe va alçar la seva càmera analògica als barris de Barcelona, el món natural que sempre havia estat allà, silenciós i constant, va començar a parlar a través de la llum i l’ombra. Les seves fotografies no només mostren arbres; són haikus visuals, xiuxiueigs en el llenguatge del vent i de les fulles, ecos d’una relació antiga entre la humanitat i la natura que, en la nostra pressa, hem oblidat.
El vermell intens que inunda les seves imatges ens convida a aturar-nos. Aquest vermell vibrant, ardent, que evoca el sol ponent sobre un bosc de tardor en els paisatges del Japó, sembla xiuxiuejar-nos sobre el pas del temps. En la simbologia japonesa, el vermell és un color de vida i protecció, però també d’intensitat i transformació. Aquí, sota el cel de Barcelona, aquest vermell sembla convertir-se en un crit, en un advertiment silenciós sobre la fragilitat del que donem per descomptat.
L’obra de Sakura està marcada per la bellesa de la imperfecció, pels matisos impredictibles del gra de la pel·lícula, per la textura orgànica que converteix cada fotografia en quelcom irrepetible. La seva càmera analògica, limitada en la immediatesa dels resultats, esdevé un pont amb el passat, un recordatori que mirar és un acte lent, deliberat. Així com els arbres creixen amb paciència, les seves imatges maduren amb el temps, revelant no només formes, sinó també sentiments i memòries.
Els arbres, en la seva obra, són molt més que un element paisatgístic. Són testimonis. Testimonis de la nostra història, de les transformacions urbanes, dels canvis climàtics que lentament els envolten. En el vermell d’aquestes fotografies, un pot veure tant la passió de Sakura com la sang vital que corre per la natura, una sang que nosaltres, en la nostra desconnexió, estem esgotant.
Els poetes japonesos antics, com Matsuo Bashō, van trobar en la natura una font infinita d’inspiració, comparant un simple cirerer en flor amb la brevetat de la vida humana. Sakura Koe sembla seguir aquesta tradició, però la seva mirada no només celebra la bellesa; també documenta la resistència i el sofriment. Cada arbre que captura sembla dir-nos: “Soc aquí, però… per quant de temps més?”
La relació de Sakura amb els arbres de Barcelona és gairebé íntima. En cada imatge, percebem una connexió profunda, com si ella hagués escoltat les seves històries i entès el seu silenci. Els arbres urbans, aquests guardians oblidats, resisteixen la contaminació, la sequera, el ciment que els empresona. I, tanmateix, floreixen. Com els cirerers a la primavera, la seva resiliència ens recorda la possibilitat de renaixer fins i tot en els entorns més hostils.
En les ombres profundes i les llums ardents de les seves fotografies, hi trobem molt més que estètica: hi trobem memòria. Una memòria compartida, on els arbres són els protagonistes d’un relat que no és només de Barcelona, sinó del món sencer. Ells, amb les seves arrels profundes, ens ancoren al passat, mentre que les seves branques, alçades cap al cel, ens projecten cap al futur.
Aquest llibre no és simplement un catàleg d’imatges; és un manifest silenciós. Un recordatori que la nostra connexió amb la natura no és un luxe, sinó una necessitat. Les imatges de Sakura ens demanen que mirem més enllà del que és obvi, que veiem els arbres com a companys de vida, com a guardians d’una saviesa que hem oblidat escoltar.
I així, mentre passem les pàgines, el vermell de les seves fotografies crema dins nostre. Ens convida a reflexionar sobre l’impacte de les nostres accions, sobre la nostra responsabilitat com a custodis d’aquest planeta. Que les seves imatges ens inspirin no només a mirar amb nous ulls, sinó també a actuar amb un sentit renovat de cura i gratitud.
Els arbres de Sakura Koe són poesia viva. Són recordatoris de la nostra interdependència, de la bellesa que ens envolta i de la fragilitat d’allò que crèiem etern. En la seva obra, cada branca, cada fulla i cada ombra ens xiuxiuegen un missatge:
“Som testimonis.
Som la memòria del canvi.
Cuida’ns, i potser et cuidarem a tu.”
Elena Panzetta
Arbres urbans: història i valor
Els arbres de Barcelona no només aporten verdor i ombra, sinó que tenen una funció històrica i cultural important. Des de l’època de l’Exposició Universal de 1888, s’han plantat espècies per donar identitat a la ciutat i millorar la qualitat de vida. Actualment, Barcelona compta amb una extensió de 2.784 hectàrees de parcs i jardins, gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, i és una de les ciutats europees amb més arbrat viari, amb uns 150.000 exemplars.
Els barris del nord-est de Barcelona, incloent-hi Nou Barris, Sant Andreu i La Sagrera, formen part d’una àrea rica en diversitat arbòria. Aquesta zona es caracteritza per una combinació d’espècies que inclouen plàtans, tipuanes, lledoners, oms de Sibèria, acàcies de Constantinoble, moreres blanques i troanes, entre d’altres.
Curiosament, existeixen paral·lelismes interessants entre l’arbrat de Barcelona i el del Japó. Un exemple destacat és la sòfora o acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum), un arbre comú a Barcelona amb més de 10.000 exemplars. Malgrat el seu nom, és originari de la Xina i l’est d’Àsia, però s’utilitza tant a Barcelona com al Japó. Al Japó, es planta prop dels temples budistes i es coneix com “l’arbre de les pagodes”, mentre que a Barcelona s’ha triat per la seva resistència a la contaminació i la sequera estival.
A tota la ciutat, el plàtan ha estat històricament l’espècie més abundant amb més de 54.000 exemplars, seguit pel lledoner amb més de 17.000 arbres. No obstant això, la sequera i el canvi climàtic estan canviant aquest panorama. Durant el 2023, Barcelona va perdre uns 2.000 arbres a conseqüència directa i indirecta de la sequera, una xifra alarmant que reflecteix l’impacte del canvi climàtic en el verd urbà.
La persistència de la sequera ha obligat l’Ajuntament a replantejar les estratègies de gestió del verd urbà. S’ha anunciat un pla per replantar 7.500 arbres i palmeres entre la tardor del 2024 i el desembre del 2025, sempre que les condicions ho permetin. A més, s’està apostant per espècies més resistents a la sequera i a les condicions urbanes, com l’arbre del foc (Brachytion acerifolius), que tolera bé la manca d’aigua, la contaminació i les altes temperatures.
Tant Barcelona com les ciutats japoneses han hagut d’adaptar el seu arbrat urbà a les condicions de la ciutat. La floració dels arbres és un esdeveniment important en ambdós llocs: mentre que al Japó es celebra el hanami (observació dels cirerers en flor), a Barcelona es destaca la floració d’arbres com la sòfora o la tipuana.
Les espècies presents a Barcelona, seleccionades per la seva resistència al clima mediterrani, la seva capacitat d’adaptació i la seva aportació estètica, formen part del patrimoni verd de la ciutat. Barcelona compta amb un total de 128 espècies diferents d’arbres, donant vida als barris i millorant la qualitat de l’aire i la biodiversitat urbana. Des de 1983, l’Ajuntament de Barcelona manté un Catàleg d’Arbres d’Interès Local que protegeix exemplars especialment valuosos.
El canvi climàtic està obligant a repensar l’arbrat urbà. S’està optant per diversificar les espècies i introduir-ne de noves que siguin més resistents a les condicions canviants. Això no només ajuda a mantenir el verd urbà, sinó que també contribueix a mitigar els efectes de l’illa de calor urbana i a millorar la qualitat de l’aire.
La presència d’arbres en els barris del nord-est de Barcelona, com a la resta de la ciutat, és crucial per a la sostenibilitat mediambiental i la resiliència urbana davant els reptes climàtics actuals.
L’Ajuntament està treballant en la planificació per a la recuperació de l’arbrat carrer a carrer, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’hectàrees de verd a la capital catalana, adaptant-se així a les noves realitats climàtiques i urbanes.
Finalment, tant Barcelona com moltes ciutats japoneses busquen mantenir una diversitat d’espècies arbòries per raons estètiques i ecològiques. Barcelona, per exemple, té l’objectiu que cap espècie superi el 10% del total d’arbres. Aquesta diversitat no només millora l’estètica urbana, sinó que també contribueix a la salut dels ciutadans, ja que s’ha observat que els barris amb major esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents.
Revelació inesperada
Quan vaig tornar al meu estimat Japó després del viatge a Barcelona, em vaig submergir en el procés de revelar les fotografies que havia fet dels arbres dels barris del nord-est de Barcelona. Al meu petit laboratori casolà, amb els rodets de pel·lícula en blanc i negre entre les mans, vaig començar el revelat, envoltada per la foscor total que aquesta tasca requereix. Esperava capturar la bellesa dels arbres mediterranis, però a mesura que les imatges emergien sobre el paper fotogràfic, em vaig adonar que eren molt més dramàtiques del que havia anticipat.
L’angle de la llum de Barcelona, tan diferent de la del meu país natal, havia creat ombres pronunciades i contorns més profunds. Les branques dels arbres, despullades per la sequera i el canvi climàtic, semblaven braços estirats cap al cel, com si cridessin desesperadament. Aquesta visió em va sacsejar profundament. Vaig sentir que les fotografies capturaven no només la seva bellesa, sinó també una tristesa latent i un patiment silenciós. Vaig comprendre, llavors, que aquelles imatges reflectien la gravetat de la sequera i el canvi climàtic a Barcelona d’una manera que no havia previst.
Mentre observava els arbres durant la meva estada a Barcelona, quan els fotografiava i després, mentre editava les fotos resultants, vaig anar escrivint haikus que brollaven de les meves sensacions. Aquells dies, lluny de la meva terra i cultura però a la vegada propera a la natura que està arreu, em vaig sentir inspirada a capturar no només imatges, sinó també paraules. Vaig pensar que aquests haikus serien la companyia perfecta per complementar les imatges que vaig poder obtenir en aquesta vivència.
Al mateix temps que preparava aquest llibre, es va publicar el disc “Opus” del pianista japonès Ryuichi
Sakamoto. Tal vegada aquest darrer disc —que val realment la pena cercar— i el documental sobre aquest famós pianista nipó podrien ser l’acompanyament ideal per gaudir tant de les fotografies com dels versos en forma de haiku que teniu a les mans.
Quan vaig passar a fer còpies amb l’ampliadora, sota la llum vermella tènue que il·luminava el meu petit estudi, vaig començar a experimentar amb la composició. A mesura que observava les imatges emergir en la safata de revelat, vaig sentir que aquelles fotografies necessitaven encara més força per transmetre el missatge que el meu cor em dictava. Després de diverses setmanes de reflexió, vaig decidir modificar les imatges, afegint-hi un fons de color vermell intens, que semblava irradiar calor i inquietud, reforçant l’aspecte dramàtic i inquietant de les figures vegetals.
Volia que aquells arbres semblessin cridar amb més vehemència, que les seves siluetes destacades sobre el fons carmesí fossin un clam visual contra la indiferència humana davant els efectes devastadors del canvi climàtic. Aquest procés no va ser fàcil per a mi. Vaig dubtar molt abans de prendre la decisió de manipular les fotografies, temerosa de trair la veritat dels arbres tal com els havia vist. Però, finalment, vaig entendre que aquell toc de color no distorsionava la realitat, sinó que la feia encara més punyent; donava veu als arbres que, en el seu silenci, patien com altres éssers vius quan són ignorats.
Aquestes imatges modificades, juntament amb els haikus que havia escrit, es van convertir en el nucli de “Madatsu
Ki”, el meu primer llibre. Mentre treballava en elles, vaig sentir que estava fent més que crear art; estava contribuint amb el meu petit gra de sorra a la lluita incansable contra el que sembla ser l’extinció del ser humà a la terra que ells mateixos han destruït implacablement. Cada fotografia, cada haiku, cada pàgina del llibre es va convertir en un crit d’alerta, una súplica silenciosa per a la conscienciació i l’acció.
Vaig esperar que aquestes imatges i paraules poguessin remoure la consciència d’altres com ho havien fet amb la meva. Que poguessin inspirar a altres a veure els arbres no només com a decoració urbana sinó com a éssers vius que pateixen i lluiten per sobreviure en un món cada cop més hostil. El meu desig més profund era que “Madatsu
Ki” no fos només un llibre de fotografies i poesia sinó un catalitzador per al canvi; una eina per despertar la compassió i la responsabilitat envers el nostre planeta.
Haikus i fotografia
Les fotografies de Arbres cridaners – Medatsu Ki van inspirar els haikus que acompanyen cada imatge dins el llibre. Durant la seva estada a Barcelona el 2023, Sakura Koe va captar amb la seva càmera analògica moments efímers als barris del nord-est de la ciutat: branques despullades, arbres que semblaven estirar els braços cap al cel, com cridant silenciosament. Cada instant reflectia no només la bellesa del paisatge urbà, sinó també una emoció profunda que la va commoure.
De retorn al seu laboratori a Tottori, va revelar les fotografies amb cura i atenció al detall. Inspirada per aquestes imatges, va compondre haikus que capturaven l’essència dels instants i les emocions viscudes.
A la pàgina editorial expliquem aquí el procés i la intenció d’aquest treball, però els haikus complets, juntament amb les fotografies, només es poden descobrir dins del llibre. És allà on aquesta fusió de paraula i imatge pren tota la seva força i sensibilitat, i ofereix l’experiència poètica completa que Sakura Koe va imaginar.
Shouting Trees – Medatsu Ki is a photobook that observes Barcelona’s urban nature through a sensitive, displaced, and deeply poetic gaze. Through analog photography and concise writing, the author, 桜声 – Sakura Koe, constructs a silent narrative about the fragility, resilience, and memory of the trees inhabiting the city.
The book was born from long walks through the northeastern neighborhoods of Barcelona, where trees become silent witnesses to an environment in constant transformation. The images do not aim to document, but to listen: twisted forms, branches marked by time, fallen leaves that speak of the delicate balance between nature and urban life.
Each photograph interacts with an original haiku written by the author herself. Far from merely describing the images, the haikus create breathing space, introduce silence, and expand the reading experience. Image and word merge into a single, observational voice that echoes the Japanese poetic tradition while remaining rooted in the specific context of Barcelona.
Shouting Trees – Medatsu Ki is not just a book about trees; it is a reflection on the relationship we maintain with that which sustains us yet is often overlooked. It invites us to look more slowly, to acknowledge shared suffering, and to understand the city as a living, vulnerable, and interdependent organism.
Introducció
When Sakura Koe lifted her analog camera through the neighborhoods of Barcelona, the natural world that had always been there—silent and constant—began to speak through light and shadow. Her photographs do more than depict trees; they are visual haikus, whispers in the language of wind and leaves, echoes of an ancient relationship between humanity and nature that, in our rush, we have forgotten.
The intense red that floods her images invites us to pause. This vibrant, burning red, evoking a sunset over an autumn forest in the landscapes of Japan, seems to whisper to us about the passage of time. In Japanese symbolism, red represents life and protection, but also intensity and transformation. Here, under the sky of Barcelona, this red seems to become a shout, a silent warning about the fragility of what we take for granted.
Sakura’s work is marked by the beauty of imperfection, by the unpredictable nuances of film grain, by the organic texture that makes each photograph unique. Her analog camera, limited in its immediacy, becomes a bridge to the past—a reminder that seeing is a deliberate, slow act. Just as trees grow patiently, her images mature over time, revealing not only forms but also feelings and memories.
In her work, trees are far more than a landscape element. They are witnesses: witnesses to our history, to urban transformations, to the slow pressures of climate change. In the reds of these photographs, one can see both Sakura’s passion and the vital blood running through nature—a blood that we, in our disconnection, are depleting.
Ancient Japanese poets, such as Matsuo Bashō, found in nature an endless source of inspiration, comparing a simple cherry tree in bloom to the brevity of human life. Sakura Koe seems to follow this tradition, yet her gaze does more than celebrate beauty; it also documents resilience and suffering. Each tree she captures seems to ask: “I am here—but for how much longer?”
Sakura’s relationship with Barcelona’s trees is almost intimate. In each image, we sense a deep connection, as if she has listened to their stories and understood their silence. The urban trees, these forgotten guardians, endure pollution, drought, and the concrete that imprisons them. And yet, they bloom. Like cherry trees in spring, their resilience reminds us that rebirth is possible even in the harshest environments.
In the deep shadows and burning lights of her photographs, we find more than aesthetics: we find memory. A shared memory, where trees are the protagonists of a story that is not only Barcelona’s but the world’s. Their deep roots anchor us to the past, while their branches, reaching skyward, project us into the future.
Aquest llibre no és simplement un catàleg d’imatges; és un manifest silenciós. Un recordatori que la nostra connexió amb la natura no és un luxe, sinó una necessitat. Les imatges de Sakura ens demanen que mirem més enllà del que és obvi, que veiem els arbres com a companys de vida, com a guardians d’una saviesa que hem oblidat escoltar.
This book is not simply a catalog of images; it is a silent manifesto. A reminder that our connection to nature is not a luxury, but a necessity. Sakura’s images ask us to look beyond the obvious, to see trees as companions in life, as guardians of a wisdom we have forgotten to hear.
And as we turn the pages, the red in her photographs burns within us. It invites reflection on the impact of our actions, on our responsibility as custodians of this planet. May her images inspire us not only to see with new eyes, but also to act with a renewed sense of care and gratitude.
The trees of Sakura Koe are living poetry. They are reminders of our interdependence, of the beauty that surrounds us, and of the fragility of what we once believed eternal. In her work, every branch, every leaf, every shadow whispers a message:
“We are witnesses.
We are the memory of change.
Care for us, and perhaps we will care for you.”
Elena Panzetta
Urban Trees: History and Value
The trees of Barcelona provide more than greenery and shade; they also serve an important historical and cultural function. Since the time of the 1888 Universal Exposition, various species have been planted to give the city identity and improve quality of life. Today, Barcelona boasts 2,784 hectares of parks and gardens, managed by the Municipal Institute of Parks and Gardens, and is one of the European cities with the highest number of street trees, totaling around 150,000 specimens.
The northeastern neighborhoods of Barcelona—including Nou Barris, Sant Andreu, and La Sagrera—form an area rich in arboreal diversity. This zone is characterized by a mix of species such as plane trees, tipuanas, hackberries, Siberian elms, Constantinople acacias, white mulberries, and honey locusts, among others.
Interestingly, there are notable parallels between the trees of Barcelona and those of Japan. A prominent example is the Japanese pagoda tree, or sophora (Styphnolobium japonicum), a common tree in Barcelona with over 10,000 specimens. Despite its name, it originates from China and East Asia, but it is widely used in both Barcelona and Japan. In Japan, it is often planted near Buddhist temples and is known as “the pagoda tree,” while in Barcelona it has been chosen for its resilience to pollution and summer drought.
Across the city, the plane tree has historically been the most abundant species, with more than 54,000 specimens, followed by the hackberry with over 17,000 trees. However, drought and climate change are altering this landscape. In 2023, Barcelona lost approximately 2,000 trees due to both direct and indirect effects of drought—a concerning figure that reflects the impact of climate change on urban greenery.
The persistence of drought has forced the city to rethink urban tree management strategies. A plan has been announced to replant 7,500 trees and palms between autumn 2024 and December 2025, as conditions allow. In addition, more drought-resistant and urban-adapted species are being prioritized, such as the fire tree (Brachytion acerifolius), which tolerates water scarcity, pollution, and high temperatures.
Both Barcelona and Japanese cities have had to adapt their urban trees to the specific conditions of their environments. Tree flowering is a significant event in both places: in Japan, the hanami tradition celebrates cherry blossoms, while in Barcelona, flowering species such as sophora and tipuana are highlighted.
The species present in Barcelona have been selected for their resistance to the Mediterranean climate, adaptability, and aesthetic contribution, forming part of the city’s green heritage. Barcelona is home to a total of 128 different tree species, bringing life to neighborhoods and improving air quality and urban biodiversity. Since 1983, the city has maintained a Catalogue of Trees of Local Interest to protect particularly valuable specimens.
Climate change is prompting a rethinking of urban trees. The city is diversifying tree species and introducing new ones better suited to changing conditions. This approach not only helps maintain urban greenery but also mitigates the urban heat island effect and improves air quality.
The presence of trees in Barcelona’s northeastern neighborhoods, as in the rest of the city, is crucial for environmental sustainability and urban resilience in the face of current climate challenges.
The city administration is working on a street-by-street plan to restore urban trees, aiming to increase the number of hectares of green space in the Catalan capital while adapting to new climate and urban realities.
Finally, both Barcelona and many Japanese cities aim to maintain species diversity for aesthetic and ecological reasons. Barcelona, for example, seeks to ensure that no single species exceeds 10% of the total tree population. This diversity not only enhances urban aesthetics but also contributes to citizens’ health, as studies show that neighborhoods with higher life expectancy tend to have more trees and a greater variety of species.
Unexpected Revelation
When I returned to my beloved Japan after my trip to Barcelona, I immersed myself in the process of developing the photographs I had taken of the trees in the northeastern neighborhoods of the city. In my small home darkroom, with rolls of black-and-white film in my hands, I began the development process, surrounded by the total darkness that this task demands. I expected to capture the beauty of Mediterranean trees, but as the images emerged on the photographic paper, I realized they were far more dramatic than I had anticipated.
The angle of Barcelona’s light, so different from that of my homeland, had created pronounced shadows and deeper contours. The branches of the trees, stripped by drought and climate change, seemed like arms reaching desperately toward the sky. This vision struck me profoundly. I felt that the photographs captured not only their beauty but also a latent sadness and silent suffering. I then understood that these images reflected the severity of drought and climate change in Barcelona in a way I had not foreseen.
While observing the trees during my stay in Barcelona, photographing them, and later editing the resulting images, I began writing haikus that flowed directly from my impressions. Those days, far from my own land and culture yet close to the universal nature surrounding us, inspired me to capture not only images but also words. I thought these haikus would be the perfect companion to complement the photographs I had taken during this experience.
At the same time that I was preparing this book, the album Opus by the Japanese pianist Ryuichi Sakamoto was released. Perhaps this album—truly worth exploring—and the documentary about this renowned Japanese musician could provide the ideal accompaniment for experiencing both the photographs and the haikus you now hold in your hands.
When I began making prints with the enlarger, under the soft red light illuminating my small studio, I started experimenting with composition. As I watched the images emerge in the developing tray, I felt that the photographs needed even more strength to convey the message my heart was dictating. After several weeks of reflection, I decided to modify the images, adding a background of intense red that seemed to radiate warmth and unease, amplifying the dramatic and unsettling character of the trees.
I wanted these trees to appear to shout even more vehemently, their silhouettes standing out against the crimson background as a visual cry against human indifference to the devastating effects of climate change. This process was not easy for me. I hesitated greatly before deciding to manipulate the photographs, fearful of betraying the truth of the trees as I had seen them. Yet, ultimately, I realized that this touch of color did not distort reality—it made it even more poignant; it gave voice to the trees that, in their silence, suffer as other living beings do when ignored.
These modified images, together with the haikus I had written, became the core of Medatsu Ki, my first book. While working on them, I felt I was doing more than creating art; I was contributing my small grain of sand to the tireless fight against what seems to be humanity’s relentless destruction of the Earth. Every photograph, every haiku, every page of the book became a cry for awareness—a silent plea for action.
I hoped that these images and words might stir the consciousness of others as they had mine. That they might inspire people to see trees not merely as urban decoration but as living beings struggling to survive in an increasingly hostile world. My deepest wish was that Medatsu Ki would not be just a book of photographs and poetry, but a catalyst for change—a tool to awaken compassion and responsibility toward our planet.
Haikus and Photography
The photographs in Shouting Trees – Medatsu Ki inspired the haikus that accompany each image in the book. During her stay in Barcelona in 2023, Sakura Koe captured fleeting moments in the northeastern neighborhoods of the city with her analog camera: bare branches, trees seemingly stretching their arms toward the sky, silently calling out. Each moment reflected not only the beauty of the urban landscape but also a deep emotion that moved her profoundly.
Back in her Tottori studio, she developed the photographs with care and meticulous attention. Inspired by these images, she composed haikus that captured the essence of the moments and the emotions she experienced.
On the editorial page, we explain the process and intention behind this work, but the complete haikus, together with the photographs, can only be discovered within the book. It is there that this fusion of word and image achieves its full power and sensitivity, offering the complete poetic experience that Sakura Koe envisioned.
El llibre neix de llargues caminades pels barris del nord-est de Barcelona, on els arbres esdevenen testimonis muts d’un entorn en transformació constant. Les imatges no busquen documentar, sinó escoltar: formes tortuoses, branques marcades pel temps, fulles caigudes que parlen d’un equilibri sempre precari entre natura i vida urbana.
Cada fotografia dialoga amb un haiku original, escrit per la mateixa autora. Lluny de descriure les imatges, els haikus obren espais de respiració, introdueixen silencis i amplien el temps de lectura. Fotografia i paraula es combinen així en una única veu, continguda i observacional, que remet a la tradició poètica japonesa sense renunciar al context concret de Barcelona.
Arbres cridaners – Medatsu Ki no és només un llibre sobre arbres, sinó una reflexió sobre la relació que mantenim amb allò que ens sosté i que sovint ignorem. Una obra que convida a mirar més lentament, a reconèixer el dolor compartit i a entendre la ciutat com un organisme viu, vulnerable i interdependent.
Introducció
Quan Sakura Koe va alçar la seva càmera analògica als barris de Barcelona, el món natural que sempre havia estat allà, silenciós i constant, va començar a parlar a través de la llum i l’ombra. Les seves fotografies no només mostren arbres; són haikus visuals, xiuxiueigs en el llenguatge del vent i de les fulles, ecos d’una relació antiga entre la humanitat i la natura que, en la nostra pressa, hem oblidat.
El vermell intens que inunda les seves imatges ens convida a aturar-nos. Aquest vermell vibrant, ardent, que evoca el sol ponent sobre un bosc de tardor en els paisatges del Japó, sembla xiuxiuejar-nos sobre el pas del temps. En la simbologia japonesa, el vermell és un color de vida i protecció, però també d’intensitat i transformació. Aquí, sota el cel de Barcelona, aquest vermell sembla convertir-se en un crit, en un advertiment silenciós sobre la fragilitat del que donem per descomptat.
L’obra de Sakura està marcada per la bellesa de la imperfecció, pels matisos impredictibles del gra de la pel·lícula, per la textura orgànica que converteix cada fotografia en quelcom irrepetible. La seva càmera analògica, limitada en la immediatesa dels resultats, esdevé un pont amb el passat, un recordatori que mirar és un acte lent, deliberat. Així com els arbres creixen amb paciència, les seves imatges maduren amb el temps, revelant no només formes, sinó també sentiments i memòries.
Els arbres, en la seva obra, són molt més que un element paisatgístic. Són testimonis. Testimonis de la nostra història, de les transformacions urbanes, dels canvis climàtics que lentament els envolten. En el vermell d’aquestes fotografies, un pot veure tant la passió de Sakura com la sang vital que corre per la natura, una sang que nosaltres, en la nostra desconnexió, estem esgotant.
Els poetes japonesos antics, com Matsuo Bashō, van trobar en la natura una font infinita d’inspiració, comparant un simple cirerer en flor amb la brevetat de la vida humana. Sakura Koe sembla seguir aquesta tradició, però la seva mirada no només celebra la bellesa; també documenta la resistència i el sofriment. Cada arbre que captura sembla dir-nos: “Soc aquí, però… per quant de temps més?”
La relació de Sakura amb els arbres de Barcelona és gairebé íntima. En cada imatge, percebem una connexió profunda, com si ella hagués escoltat les seves històries i entès el seu silenci. Els arbres urbans, aquests guardians oblidats, resisteixen la contaminació, la sequera, el ciment que els empresona. I, tanmateix, floreixen. Com els cirerers a la primavera, la seva resiliència ens recorda la possibilitat de renaixer fins i tot en els entorns més hostils.
En les ombres profundes i les llums ardents de les seves fotografies, hi trobem molt més que estètica: hi trobem memòria. Una memòria compartida, on els arbres són els protagonistes d’un relat que no és només de Barcelona, sinó del món sencer. Ells, amb les seves arrels profundes, ens ancoren al passat, mentre que les seves branques, alçades cap al cel, ens projecten cap al futur.
Aquest llibre no és simplement un catàleg d’imatges; és un manifest silenciós. Un recordatori que la nostra connexió amb la natura no és un luxe, sinó una necessitat. Les imatges de Sakura ens demanen que mirem més enllà del que és obvi, que veiem els arbres com a companys de vida, com a guardians d’una saviesa que hem oblidat escoltar.
I així, mentre passem les pàgines, el vermell de les seves fotografies crema dins nostre. Ens convida a reflexionar sobre l’impacte de les nostres accions, sobre la nostra responsabilitat com a custodis d’aquest planeta. Que les seves imatges ens inspirin no només a mirar amb nous ulls, sinó també a actuar amb un sentit renovat de cura i gratitud.
Els arbres de Sakura Koe són poesia viva. Són recordatoris de la nostra interdependència, de la bellesa que ens envolta i de la fragilitat d’allò que crèiem etern. En la seva obra, cada branca, cada fulla i cada ombra ens xiuxiuegen un missatge:
“Som testimonis.
Som la memòria del canvi.
Cuida’ns, i potser et cuidarem a tu.”
Elena Panzetta
Arbres urbans: història i valor
Els arbres de Barcelona no només aporten verdor i ombra, sinó que tenen una funció històrica i cultural important. Des de l’època de l’Exposició Universal de 1888, s’han plantat espècies per donar identitat a la ciutat i millorar la qualitat de vida. Actualment, Barcelona compta amb una extensió de 2.784 hectàrees de parcs i jardins, gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, i és una de les ciutats europees amb més arbrat viari, amb uns 150.000 exemplars.
Els barris del nord-est de Barcelona, incloent-hi Nou Barris, Sant Andreu i La Sagrera, formen part d’una àrea rica en diversitat arbòria. Aquesta zona es caracteritza per una combinació d’espècies que inclouen plàtans, tipuanes, lledoners, oms de Sibèria, acàcies de Constantinoble, moreres blanques i troanes, entre d’altres.
Curiosament, existeixen paral·lelismes interessants entre l’arbrat de Barcelona i el del Japó. Un exemple destacat és la sòfora o acàcia del Japó (Styphnolobium japonicum), un arbre comú a Barcelona amb més de 10.000 exemplars. Malgrat el seu nom, és originari de la Xina i l’est d’Àsia, però s’utilitza tant a Barcelona com al Japó. Al Japó, es planta prop dels temples budistes i es coneix com “l’arbre de les pagodes”, mentre que a Barcelona s’ha triat per la seva resistència a la contaminació i la sequera estival.
A tota la ciutat, el plàtan ha estat històricament l’espècie més abundant amb més de 54.000 exemplars, seguit pel lledoner amb més de 17.000 arbres. No obstant això, la sequera i el canvi climàtic estan canviant aquest panorama. Durant el 2023, Barcelona va perdre uns 2.000 arbres a conseqüència directa i indirecta de la sequera, una xifra alarmant que reflecteix l’impacte del canvi climàtic en el verd urbà.
La persistència de la sequera ha obligat l’Ajuntament a replantejar les estratègies de gestió del verd urbà. S’ha anunciat un pla per replantar 7.500 arbres i palmeres entre la tardor del 2024 i el desembre del 2025, sempre que les condicions ho permetin. A més, s’està apostant per espècies més resistents a la sequera i a les condicions urbanes, com l’arbre del foc (Brachytion acerifolius), que tolera bé la manca d’aigua, la contaminació i les altes temperatures.
Tant Barcelona com les ciutats japoneses han hagut d’adaptar el seu arbrat urbà a les condicions de la ciutat. La floració dels arbres és un esdeveniment important en ambdós llocs: mentre que al Japó es celebra el hanami (observació dels cirerers en flor), a Barcelona es destaca la floració d’arbres com la sòfora o la tipuana.
Les espècies presents a Barcelona, seleccionades per la seva resistència al clima mediterrani, la seva capacitat d’adaptació i la seva aportació estètica, formen part del patrimoni verd de la ciutat. Barcelona compta amb un total de 128 espècies diferents d’arbres, donant vida als barris i millorant la qualitat de l’aire i la biodiversitat urbana. Des de 1983, l’Ajuntament de Barcelona manté un Catàleg d’Arbres d’Interès Local que protegeix exemplars especialment valuosos.
El canvi climàtic està obligant a repensar l’arbrat urbà. S’està optant per diversificar les espècies i introduir-ne de noves que siguin més resistents a les condicions canviants. Això no només ajuda a mantenir el verd urbà, sinó que també contribueix a mitigar els efectes de l’illa de calor urbana i a millorar la qualitat de l’aire.
La presència d’arbres en els barris del nord-est de Barcelona, com a la resta de la ciutat, és crucial per a la sostenibilitat mediambiental i la resiliència urbana davant els reptes climàtics actuals.
L’Ajuntament està treballant en la planificació per a la recuperació de l’arbrat carrer a carrer, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’hectàrees de verd a la capital catalana, adaptant-se així a les noves realitats climàtiques i urbanes.
Finalment, tant Barcelona com moltes ciutats japoneses busquen mantenir una diversitat d’espècies arbòries per raons estètiques i ecològiques. Barcelona, per exemple, té l’objectiu que cap espècie superi el 10% del total d’arbres. Aquesta diversitat no només millora l’estètica urbana, sinó que també contribueix a la salut dels ciutadans, ja que s’ha observat que els barris amb major esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents.
Revelació inesperada
Quan vaig tornar al meu estimat Japó després del viatge a Barcelona, em vaig submergir en el procés de revelar les fotografies que havia fet dels arbres dels barris del nord-est de Barcelona. Al meu petit laboratori casolà, amb els rodets de pel·lícula en blanc i negre entre les mans, vaig començar el revelat, envoltada per la foscor total que aquesta tasca requereix. Esperava capturar la bellesa dels arbres mediterranis, però a mesura que les imatges emergien sobre el paper fotogràfic, em vaig adonar que eren molt més dramàtiques del que havia anticipat.
L’angle de la llum de Barcelona, tan diferent de la del meu país natal, havia creat ombres pronunciades i contorns més profunds. Les branques dels arbres, despullades per la sequera i el canvi climàtic, semblaven braços estirats cap al cel, com si cridessin desesperadament. Aquesta visió em va sacsejar profundament. Vaig sentir que les fotografies capturaven no només la seva bellesa, sinó també una tristesa latent i un patiment silenciós. Vaig comprendre, llavors, que aquelles imatges reflectien la gravetat de la sequera i el canvi climàtic a Barcelona d’una manera que no havia previst.
Mentre observava els arbres durant la meva estada a Barcelona, quan els fotografiava i després, mentre editava les fotos resultants, vaig anar escrivint haikus que brollaven de les meves sensacions. Aquells dies, lluny de la meva terra i cultura però a la vegada propera a la natura que està arreu, em vaig sentir inspirada a capturar no només imatges, sinó també paraules. Vaig pensar que aquests haikus serien la companyia perfecta per complementar les imatges que vaig poder obtenir en aquesta vivència.
Al mateix temps que preparava aquest llibre, es va publicar el disc “Opus” del pianista japonès Ryuichi
Sakamoto. Tal vegada aquest darrer disc —que val realment la pena cercar— i el documental sobre aquest famós pianista nipó podrien ser l’acompanyament ideal per gaudir tant de les fotografies com dels versos en forma de haiku que teniu a les mans.
Quan vaig passar a fer còpies amb l’ampliadora, sota la llum vermella tènue que il·luminava el meu petit estudi, vaig començar a experimentar amb la composició. A mesura que observava les imatges emergir en la safata de revelat, vaig sentir que aquelles fotografies necessitaven encara més força per transmetre el missatge que el meu cor em dictava. Després de diverses setmanes de reflexió, vaig decidir modificar les imatges, afegint-hi un fons de color vermell intens, que semblava irradiar calor i inquietud, reforçant l’aspecte dramàtic i inquietant de les figures vegetals.
Volia que aquells arbres semblessin cridar amb més vehemència, que les seves siluetes destacades sobre el fons carmesí fossin un clam visual contra la indiferència humana davant els efectes devastadors del canvi climàtic. Aquest procés no va ser fàcil per a mi. Vaig dubtar molt abans de prendre la decisió de manipular les fotografies, temerosa de trair la veritat dels arbres tal com els havia vist. Però, finalment, vaig entendre que aquell toc de color no distorsionava la realitat, sinó que la feia encara més punyent; donava veu als arbres que, en el seu silenci, patien com altres éssers vius quan són ignorats.
Aquestes imatges modificades, juntament amb els haikus que havia escrit, es van convertir en el nucli de “Madatsu
Ki”, el meu primer llibre. Mentre treballava en elles, vaig sentir que estava fent més que crear art; estava contribuint amb el meu petit gra de sorra a la lluita incansable contra el que sembla ser l’extinció del ser humà a la terra que ells mateixos han destruït implacablement. Cada fotografia, cada haiku, cada pàgina del llibre es va convertir en un crit d’alerta, una súplica silenciosa per a la conscienciació i l’acció.
Vaig esperar que aquestes imatges i paraules poguessin remoure la consciència d’altres com ho havien fet amb la meva. Que poguessin inspirar a altres a veure els arbres no només com a decoració urbana sinó com a éssers vius que pateixen i lluiten per sobreviure en un món cada cop més hostil. El meu desig més profund era que “Madatsu
Ki” no fos només un llibre de fotografies i poesia sinó un catalitzador per al canvi; una eina per despertar la compassió i la responsabilitat envers el nostre planeta.
Haikus i fotografia
Les fotografies de Arbres cridaners – Medatsu Ki van inspirar els haikus que acompanyen cada imatge dins el llibre. Durant la seva estada a Barcelona el 2023, Sakura Koe va captar amb la seva càmera analògica moments efímers als barris del nord-est de la ciutat: branques despullades, arbres que semblaven estirar els braços cap al cel, com cridant silenciosament. Cada instant reflectia no només la bellesa del paisatge urbà, sinó també una emoció profunda que la va commoure.
De retorn al seu laboratori a Tottori, va revelar les fotografies amb cura i atenció al detall. Inspirada per aquestes imatges, va compondre haikus que capturaven l’essència dels instants i les emocions viscudes.
A la pàgina editorial expliquem aquí el procés i la intenció d’aquest treball, però els haikus complets, juntament amb les fotografies, només es poden descobrir dins del llibre. És allà on aquesta fusió de paraula i imatge pren tota la seva força i sensibilitat, i ofereix l’experiència poètica completa que Sakura Koe va imaginar.
叫ぶ木々 – Medatsu Ki は、バルセロナの都市自然をずらされた、感受性豊かで深く詩的な視点から観察するフォトブックです。アナログ写真と短い文章を通じて、著者 桜声 – Sakura Koe は、都市に生きる木々の脆さ、強さ、そして記憶についての静かな物語を紡ぎます。
この本は、バルセロナ北東部の街区を長く歩き回る中で生まれました。そこでは木々が、絶えず変化する環境の沈黙の証人となります。写真は単に記録することを目的とせず、耳を傾けることを求めます。ねじれた形、時の跡を刻んだ枝、落ちた葉――それらは自然と都市生活の常に不安定なバランスを語りかけます。
各写真は、著者自身によるオリジナルの俳句と対話しています。画像を単に描写するのではなく、俳句は呼吸の間を作り、沈黙を導入し、読みの時間を広げます。写真と言葉は一つの抑制された観察的な声として結びつき、日本の詩的伝統を呼び起こしつつ、バルセロナという具体的な文脈を忘れません。
叫ぶ木々 – Medatsu Ki は単なる樹木の本ではなく、私たちを支えてくれるものとの関係、そしてしばしば無視してしまうものとのつながりについての考察です。本書は、よりゆっくりと目を向け、共有された痛みを認識し、都市を生きた脆弱で相互依存する有機体として理解することを促します。
序文
Sakura Koe がバルセロナの街区でアナログカメラを手にしたとき、そこにいつも存在していた静かで変わらない自然の世界が、光と影を通して語り始めました。彼女の写真は単なる木々の記録ではなく、視覚的な俳句であり、風や葉の言語でささやかれる囁き、人間と自然との古くからの関係の響きであり、私たちが慌ただしい日常で忘れてしまったものを思い出させます。
写真にあふれる鮮やかな赤色は、私たちに立ち止まることを促します。この鮮烈で燃えるような赤は、日本の風景の秋の森に沈む夕日を想起させ、時の流れをそっと囁くようです。日本の象徴体系において、赤は生命と保護の色であると同時に、強さや変容を表します。ここ、バルセロナの空の下では、この赤は叫びのように、私たちが当然と見なすものの脆さへの静かな警告に変わります。
Sakura の作品は、不完全さの美しさ、フィルムの粒状感の予測できないニュアンス、オーガニックな質感に彩られ、各写真を唯一無二のものにしています。アナログカメラは、即時性に制限があるため、過去との橋渡しとなり、観ることはゆっくりとした意図的な行為であることを思い出させます。木々が忍耐強く育つように、彼女の写真も時間と共に成熟し、形だけでなく感情や記憶をも映し出します。
作品における木々は、単なる風景の一要素以上の存在です。それは証人です。私たちの歴史、都市の変貌、ゆっくりと迫る気候変動の証人でもあります。これらの写真の赤には、Sakura の情熱と、自然の中を流れる生命の血が見て取れます。その血は、私たちが無関心なままでいることで枯渇しつつあるのです。
古来の日本の詩人、松尾芭蕉のように、自然の中に無限のインスピレーションを見出し、咲く桜の一枝に人間の儚さを重ねた者もいました。Sakura Koe もその伝統を引き継ぐかのようですが、彼女の眼差しは美しさを讃えるだけではなく、抵抗と苦悩をも記録します。彼女が捉える木々は、「ここにいる…でも、あとどれくらいだろう？」と語りかけているかのようです。
Sakura とバルセロナの木々との関係は、ほとんど親密と言えるほどです。各写真からは深い結びつきが感じられ、まるで彼女が木々の物語に耳を傾け、その沈黙を理解したかのようです。都市の木々、忘れ去られた守護者たちは、汚染や干ばつ、コンクリートの囲いに耐えます。それでもなお、花を咲かせます。春の桜のように、その回復力は、最も過酷な環境下でも再生できる可能性を思い出させます。
写真の深い影と燃える光の中には、美しさ以上のものがあります。それは記憶です。共有される記憶であり、木々が主人公の物語は、バルセロナだけでなく、世界全体の物語でもあります。彼らの深い根は過去に私たちをつなぎ、天に向かって伸びる枝は未来へと私たちを導きます。
本書は単なる写真集ではなく、静かな宣言です。自然とのつながりは贅沢ではなく、必要不可欠であることを思い出させます。Sakura の写真は、見えるものの向こうを見つめ、木々を人生の伴侶、忘れられた知恵の守護者として認識するよう促します。
ページをめくるたびに、写真の赤は私たちの内側で燃えます。私たちの行動の影響、地球の守護者としての責任について考えさせます。この写真と俳句が、新たな目で見るだけでなく、思いやりと感謝の心で行動するきっかけとなりますように。
Sakura Koe の木々は生きた詩です。それは私たちの相互依存、周囲の美、そして永遠と思っていたものの脆さを思い出させます。作品の中の枝、葉、影のひとつひとつが、私たちにささやきかけます：
「私たちは証人です。
私たちは変化の記憶です。
私たちを守れば、きっとあなたも守られるでしょう。」
Elena Panzetta
都市の木々：歴史と価値
バルセロナの木々は、単に緑や日陰を提供するだけでなく、歴史的・文化的にも重要な役割を果たしています。1888年の万国博覧会の時代以来、都市のアイデンティティを高め、生活の質を向上させるために様々な樹種が植えられてきました。現在、バルセロナには Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona により管理される2,784ヘクタールの公園と庭園があり、約150,000本の街路樹を有する、ヨーロッパでも樹木の多い都市のひとつです。
バルセロナ北東部の地区、Nou Barris, Sant Andreu, La Sagrera などは、多様な樹木が生息する地域の一部です。このエリアは、プラタナス、ティプアナ（Tipuana）、ハンノキ（Lledoner）、シベリアニレ（Oms de Sibèria）、コンスタンティノープルアカシア、シロクワ、トロアネなど、さまざまな樹種が混在することが特徴です。
興味深いことに、バルセロナの街路樹と日本の樹木との間にはいくつかの類似点があります。その代表例が ソフォラ（Styphnolobium japonicum） です。バルセロナには10,000本以上あり、よく見かける木です。その名前にもかかわらず、中国および東アジア原産ですが、バルセロナでも日本でも広く利用されています。日本では仏教寺院の近くに植えられ、「パゴダの木」として知られています。一方、バルセロナでは汚染や夏の干ばつに耐えられるため選ばれました。
バルセロナ全体では、歴史的にプラタナスが最も多く、54,000本以上が植えられ、次いでハンノキが17,000本以上あります。しかし、干ばつや気候変動によって状況は変わりつつあります。2023年には、干ばつの直接的・間接的な影響で約2,000本の木を失い、都市の緑地への気候変動の影響を示す警告となりました。
干ばつの継続は、市当局（Ajuntament de Barcelona）に都市緑地管理の戦略を見直させるきっかけとなりました。2024年秋から2025年12月までに、条件が許す限り7,500本の樹木とヤシの植え替え計画が発表されています。さらに、水不足、汚染、高温に強い 火の木（Brachytion acerifolius） のような耐干性・耐都市環境樹種への移行も進められています。
バルセロナも日本の都市も、都市条件に合わせて樹木を適応させる必要があります。樹木の花期はどちらの場所でも重要なイベントです。日本では 花見（hanami） が行われ、バルセロナではソフォラやティプアナの開花が注目されます。
バルセロナに存在する樹種は、地中海性気候への耐性、適応力、美的価値が考慮されて選ばれ、都市の緑の遺産を形成しています。バルセロナには128種類の異なる樹木があり、街区に生命をもたらし、大気質と都市の生物多様性を改善しています。1983年以来、Ajuntament de Barcelona は特に価値のある樹木を保護する Catàleg d’Arbres d’Interès Local を維持しています。
気候変動は都市樹木の再考を迫ります。樹種の多様化と、変化する条件に耐える新しい樹種の導入が進められています。これは都市の緑地を維持するだけでなく、都市熱島効果を緩和し、大気の質を改善することにもつながります。
バルセロナ北東部の街区をはじめ、都市全体の樹木の存在は、環境持続性と都市の気候変動への回復力にとって重要です。市当局は、通りごとの樹木回復計画を策定し、都市緑地の面積を増やすことで、新しい気候や都市環境に適応しようとしています。
最後に、バルセロナと多くの日本の都市は、美的・生態的理由から樹種の多様性を維持しようとしています。バルセロナでは、どの樹種も全体の10％を超えないことを目標としています。この多様性は都市景観を向上させるだけでなく、住民の健康にも寄与します。実際、平均寿命が長い街区ほど、より多く、かつ多様な樹種が存在することが観察されています。
思いがけない発見
バルセロナの旅を終えて愛する日本に戻ったとき、私は北東部の街区で撮影した木々の写真を現像する作業に没頭しました。小さな自宅の暗室で、手に白黒フィルムのリールを握り、完全な暗闇に包まれながら現像を始めました。この作業には暗さが不可欠です。地中海の木々の美しさを捉えられることを期待していましたが、写真が印画紙に現れるにつれて、それらは私が予想していたよりもはるかに劇的であることに気づきました。
バルセロナの光の角度は、私の母国とは大きく異なり、影が深く、輪郭が鮮明になっていました。干ばつや気候変動で葉を落とした木々の枝は、まるで必死に空に手を伸ばす腕のようで、叫び声をあげているかのように見えました。この光景に、私は深く心を揺さぶられました。写真は単に美しさを捉えるだけでなく、潜む悲しみや静かな苦しみも映し出していると感じました。そして、これらの写真は、私が予期していなかった方法で、バルセロナにおける干ばつや気候変動の深刻さを映し出していることを理解しました。
バルセロナ滞在中、木々を観察し、撮影し、その後写真を編集する間に、私は自分の感覚から生まれる俳句を書き始めました。母国や文化から遠く離れながらも、身近に存在する自然に触れ、私は画像だけでなく言葉も捉えたくなったのです。これらの俳句は、撮影体験で得た写真に寄り添う、最適な伴侶になるだろうと考えました。
同時期に、日本のピアニスト Ryuichi Sakamoto のアルバム『Opus』がリリースされました。おそらく、この作品――ぜひ聴く価値があります――と彼のドキュメンタリーは、手元にある俳句と写真を楽しむための理想的な伴奏となるでしょう。
暗室の淡い赤い光の下で、拡大機を使ってプリントを作るとき、私は構図の実験を始めました。現像トレイに写真が浮かび上がるのを見ながら、これらの写真は、私の心が伝えたいメッセージをさらに強く示す必要があると感じました。数週間の熟考の後、私は写真に鮮やかな赤い背景を加えることに決めました。それは熱と不安を放つようで、植物の姿の劇的で不穏な印象を強めました。
私は、木々がより力強く叫んでいるかのように見せたかったのです。赤い背景に際立つシルエットは、人間の無関心に対する視覚的な抗議となるはずでした。この過程は容易ではありませんでした。木々の現実を裏切ることになるのではと迷いました。しかし最終的に、色を加えることは現実を歪めるのではなく、むしろそれをより強く訴える手段であると理解しました。沈黙の中で苦しむ木々に声を与えることになったのです。
こうして加工した写真と、私が書いた俳句は、『Madatsu Ki』という私の初めての本の核となりました。それらに取り組む中で、私は単に芸術を創作しているのではなく、地球上で人類が無慈悲に破壊した世界に対する、絶え間ない闘いに小さな砂粒を加えているのだと感じました。すべての写真、すべての俳句、すべてのページは、警告の叫びであり、静かな意識喚起の祈りとなりました。
私は、これらの写真と言葉が、私と同じように他者の意識を揺さぶることを願いました。木々を単なる都市の装飾としてではなく、厳しい世界で生き抜き、戦う生命として見るきっかけになればと願ったのです。私の深い望みは、『Madatsu Ki』が単なる写真と詩の本ではなく、変化の触媒となり、私たちの地球への思いやりと責任を目覚めさせる道具となることでした。
俳句と写真
『叫ぶ木々 – Medatsu Ki』の写真は、本の中でそれぞれのイメージに寄り添う俳句のインスピレーションとなりました。2023年のバルセロナ滞在中、Sakura Koe はアナログカメラを通して、北東部の街区での儚い瞬間を捉えました。葉を落とした枝、まるで静かに空に手を伸ばすかのような木々――その一瞬一瞬は、都市の風景の美しさだけでなく、彼女の心を動かす深い感情も映し出していました。
鳥取の自宅の暗室に戻ると、彼女は写真を丁寧に現像しました。その画像に触発され、瞬間の本質や心に生まれた感情を捉える俳句を作り上げました。
ここで編集ページでは、この作品のプロセスと意図を説明しています。しかし、俳句の全編は、写真と共に本の中でのみ体験できます。言葉と映像の融合が最も力強く、繊細に表現されるのはまさにその場所であり、Sakura Koe が想像した詩的体験を完全に享受できるのです。
Amb cada fotografia, he buscat capturar aquesta realitat fràgil, tot i que no l’he vist fins que vaig tornar a casa, al meu petit laboratori. El resultat em va colpir: una bellesa trencada que parla de la lluita i de l’esperança que, tot i feble, segueix viva. Aquest llibre és una ofrena, un recordatori que som part d’aquest cicle, d’aquest clam, i que junts podem fer que la terra torni a respirar.
Adquireix la teva còpia!
- Més de 20 haikus originals.
- Fotografies anaògiquesl exclusives
- Una vissió ben diferent de la vegateció urbana de Barcelona
